La Llei 2/2026, del 29 de juliol, acaba de modificar la Llei General de la Seguretat Social en un punt molt sensible: el règim de les mutualitats de previsió social alternatives al RETA per a professionals col·legiats (advocacia, arquitectura, sanitat, etc.).
Durant dècades, molts professionals van triar mutualitat en comptes de RETA confiant en una protecció equivalent. La pràctica ha demostrat que, en no pocs casos, les prestacions resultaven clarament inferiors a les que haurien obtingut al sistema públic, generant situacions de desprotecció, decepció i un malestar creixent. La nova llei neix precisament per corregir aquest desequilibri.
1. Estatut reforçat del professional en mutualitat.
La reforma de la DA 18a LGSS manté l’exempció d’alta a RETA per als que van optar per la mutualitat alternativa constituïda abans del 10 de novembre de 1995, però afegeix una previsió clau:
Els mutualistes que han optat per la mutualitat com a sistema alternatiu al RETA tindran els mateixos drets i obligacions que l’ordenament reconeix als treballadors autònoms, sempre que aquests drets no estiguin estrictament vinculats a les cotitzacions al mateix RETA.
Això obre la porta que el professional en mutualitat pugui beneficiar-se de mesures de protecció social dissenyades per a autònoms quan no depenguin directament d’haver cotitzat al règim públic.
2. Prestacions mínimes i quotes: cap a l’equiparació amb RETA.
La DA 19a LGSS s’endureix de forma significativa:
Les prestacions de la mutualitat alternativa:
- Si són rendes, no poden ser inferiors al 100% de la pensió mínima inicial del sistema públic per a la mateixa contingència, oa la pensió no contributiva si aquesta és superior.
- Si són capitals, no poden ser inferiors al capital equivalent a aquesta renda mínima.
- S’han d’actualitzar anualment en els mateixos termes que les pensions públiques.
Es considera complerta l’obligació de quantia mínima si les quotes del mutualista equivalen al 100% de la quota que resultaria d’aplicar el tipus general de contingències comunes del RETA a la base mínima del tram de cotització que li correspongui per rendiments nets, incloent-hi, quan escaigui, la quota reduïda de l’art. 38 ter de la Llei 20/2007 (inici dactivitat). La DT 46a LGSS fixa una transició: el 2026 la quota serà el 86 %, el 2027 el 93 %, i el 2028 arribarà al 100 %.
Paral·lelament, s’articula un intercanvi automatitzat d’informació amb l’Agència Tributària perquè les mutualitats calculin la quota en funció dels rendiments nets, evitant solapaments entre cotització en RETA i en mutualitat.
3. Transparència i supervisió: focus en la informació al mutualista.
S’introdueix una nova disposició addicional que obliga les mutualitats alternatives a:
Elaborar informes semestrals per a cada mutualista, amb informació clara sobre:
- Evolució dels fons.
- Valor actuarial actual de la renda inicial associada als drets.
- Operacions realitzades i els costos.
- Remetre a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions la documentació necessària per a una supervisió continuada (estats financers, solvència, compliment normatiu).
A més a més, la llei ordena al Govern aprovar en un any reformes addicionals per reforçar la transparència i el control d’aquestes entitats.
4. La “passarel·la” al RETA: transferència de drets econòmics
La DT 47a LGSS crea una autèntica passarel·la excepcional i voluntària des de la mutualitat al RETA:
– Qui la pot fer servir: professionals col·legiats que estiguin o hagin estat en una o diverses mutualitats alternatives abans de l’entrada en vigor de la llei, sempre que no siguin pensionistes (llevat de viduïtat).
– Què es transfereix: els drets econòmics acumulats a la mutualitat derivats de les aportacions realitzades per complir la funció alternativa al RETA.
– Termini: un any des de lentrada en vigor del reglament que desenvolupi la disposició.
– Conversió en cotitzacions: reglamentàriament es fixarà la fórmula, prenent com a referència:
La base mínima de cotització que hauria correspost a RETA.
Un coeficient de millora entre 0,67 i 0,87 per ajustar per contingències no cobertes.
Efectes sobre la jubilació:
Per als que van iniciar la seva activitat abans del 10-11-1995, el temps en mutualitat substitutiva es computarà, a efectes del percentatge de la pensió de jubilació, com a temps d’alta a RETA.
Per a mutualistes amb 52 anys o més a 31-12-2026, cada mes complet d’alta i cotització a la mutualitat alternativa es computarà com un mes d’alta a RETA, a efectes del percentatge de jubilació.
La transferència implica un enquadrament obligatori i irreversible a RETA per a l’activitat que la va motivar i està exempta de tributació per les operacions econòmiques derivades.
5. Conveni especial i prestacions socials de les mutualitats
La DA 1a de la Llei 2/2026 preveu un conveni especial per als qui van causar baixa en la mutualitat abans de la capitalització individual i no arriben a 15 anys de cotització en el sistema públic: podran computar fins a 5 anys d’activitat anterior com a cotitzats.
La DF 1a modifica l’art. 44.4 de la Llei 20/2015, permetent que les mutualitats de previsió social que compleixin determinats requisits atorguin prestacions socials vinculades a les seves operacions dassegurança, amb separació economicofinancera i comptable. En el cas de les mutualitats alternatives al RETA, es prioritzaran les prestacions socials destinades a millorar les prestacions econòmiques de jubilació, dependència, incapacitat permanent, viduïtat i orfandat de mutualistes en situació d’especial vulnerabilitat.
6. Avaluació el 2030: mantenir, reformar o tancar l’alternativitat?
Una nova disposició addicional d’avaluació obliga el Govern a remetre a les Corts, abans del 31 de desembre del 2030, un informe sobre:
- L’efectivitat del sistema de cotització per ingressos reals.
- L’equiparació de quotes entre mutualitats alternatives i RETA.
- Aquest informe serà la base per decidir si el règim d’alternativitat es manté, es reforma o es replanteja.
Podem concloure que aquesta Llei 2/2026 té un impacte directe en els qui estan o han estat en mutualitat alternativa:
Si romanen en la mutualitat, veuran reforçada la seva protecció mínima i la transparència, però també un augment progressiu de la quota fins
equiparar-se amb la del RETA.
Si considereu que la vostra opció per la mutualitat ha estat perjudicial, disposeu per primera vegada d’una eina legal per traslladar els vostres drets econòmics al sistema públic, amb efectes concrets sobre la vostra futura pensió de jubilació i sense cost fiscal.
En termes de política legislativa, la reforma busca tancar la bretxa de protecció entre mutualitats alternatives i RETA, corregir situacions de desprotecció i dotar de més seguretat jurídica les decisions dels professionals sobre el seu sistema de previsió social.
Com ens afecta en concret?
L´aplicació pràctica dependrà de la nostra situació (anys en mutualitat, edat, rendiments, contingències contractades, etc.). És recomanable revisar:
- El nostre historial d’aportacions i prestacions a la mutualitat.
- Els anys cotitzats al sistema públic.
- La conveniència o no d’utilitzar la “passarel·la” al RETA quan se n’aprovi el reglament.
Si ho desitges, podem analitzar el teu cas concret i quantificar l’impacte de la Llei 2/2026 a la teva futura jubilació ia la resta de contingències cobertes.
El departament laboral de Marroquí Advocats pot ajudar-lo a analitzar l’impacte d’aquesta reforma i valorar la conveniència de mantenir la mutualitat o acollir-se a la futura passarel·la al RETA.
