L’1 de gener de 2026 ha entrat en vigor a Catalunya la Llei 11/2025, de 29 de desembre, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme (d’ara endavant, la “Llei”), que modifica, entre altres normes, la Llei catalana 18/2007 de dret a l’habitatge pel que fa als contractes d’arrendament temporals i als contractes d’arrendament d’habitació (arts. 66 bis i 66 ter de la Llei).

Resumidament, a continuació, es destaquen les novetats que introdueix la Llei respecte als referits contractes i quins són els requisits que han de complir per a ser considerats temporals o d’habitació, atès que la seva no concurrència o incompliment determinarà que el contracte sigui considerat un contracte d‘arrendament d’habitatge habitual i permanent.

A/ Contractes d’arrendament de caràcter temporal

1) Es consideren arrendament de caràcter temporal els destinats a usos recreatius, turístics o de temporada de vacances, tant si és temporada d’estiu com qualsevol altra temporada. En tot cas, aquests usos han de fer-se constar en el contracte. A aquest tipus de contracte se li aplicaran les normes relatives a l’arrendament per a ús distint del d’habitatge, la causa o finalitat ha de fer-se constar en el contracte amb aportació de la documentació específica i acreditació deguda i aquesta documentació haurà de dipositar-se juntament amb la fiança en el registre corresponent. En aquests contractes haurà de fer-se constar el lloc de residència permanent de la part arrendatària.

2) Als arrendaments subscrits amb caràcter temporal per raons professionals, laborals, d’estudis, d’atenció o assistència mèdica, de situacions provisionals en espera de lliurament d’habitatge o de retorn a la residència habitual o per a altres usos anàlegs, se’ls apliquen les normes dels arrendaments d’habitatge relatius a la fiança, les garanties, la determinació i actualització de la renda, l’elevació de renda per millores i l’assumpció de despeses generals i serveis individuals.

També s’aplicaran aquestes normes als contractes d’arrendament d’habitatge habitual i permanent en els quals s’estableixi la durada, però no la finalitat de caràcter temporal. En aquest tipus de contractes haurà d’identificar-se la finalitat temporal del contracte, indicant el motiu concret que justifica la temporalitat i la documentació que l’acrediti haurà de dipositar-se juntament amb la fiança en el registre
corresponent.

L’acreditació documental d’acord amb el que es preveu en l’art. 66 de la Llei d’habitatge que es refereix a l’art. 61 de la mateixa Llei, requereix, a més de la informació necessària i obligatòria en les ofertes d’arrendament, la necessitat de lliurar la cèdula d’habitabilitat.

Es presumirà que l’arrendament té una finalitat d’arrendament d’habitatge permanent si en el registre corresponent no consta acreditat un ús diferent del d’habitatge.

3) La pròrroga d’un contracte temporal requerirà acreditar la persistència de la causa temporal i justificar la residència habitual de la part arrendatària en un altre lloc, en cas contrari, el contracte quedarà subjecte a les normes del contracte d’arrendament d’habitatge habitual i permanent.

4) La concatenació de contractes amb el mateix arrendatari requerirà justificar de manera suficient la continuïtat de les circumstàncies temporals que acrediten la temporalitat, en cas contrari, el contracte quedarà subjecte a les normes del contracte
d’arrendament d’habitatge habitual i permanent

 B/ Contractes d’arrendament d’habitació
1) Es defineix com la cessió d’ús exclusiu d’una habitació més el dret a utilitzar altres estades o espais d’ús comú a canvi d’un preu. Requereix respectar els estàndards de superfície per persona i el llindar màxim d’ocupació, segons normativa sectorial en matèria d’habitatge i cèdula d’habitabilitat.

2) Aquest tipus d’arrendament per habitacions o qualsevol altra classe de fragmentació física o contractual no desnaturalitza el caràcter d’arrendament d’habitatge ni evita l’aplicació de les regles que li són pròpies.

3) La suma de les rendes pactades de diversos contractes simultanis d’un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensat no podrà superar la renda unitària de l’habitatge.

Finalment, la Llei crea una Comissió de Supervisió de Contractes d’arrendament d’Habitatge que té per finalitat assegurar la protecció dels drets dels consumidors i l’equilibri en les relacions contractuals d’habitatge i que, entre les seves funcions, es destaquen les següents: a) Coordinar, supervisar i controlar les plataformes digitals, els portals immobiliaris i els altres espais de difusió d’ofertes d’habitatge en règim d’arrendament i d’habitatges d’ús turístic; b) Supervisar, coordinar i garantir l’empleno de la normativa relativa als contractes d’arrendament d’habitatge.

Com dèiem, la Llei modifica altres normes que es refereixen, entre altres, a noves obligacions per a persones grans tenidores d’habitatges en relació amb els drets de tanteig i retracte de l’Administració de la Generalitat que no són objecte de la present i que s’abordaran més endavant.