El Tribunal Suprem, en una sentència de data 16 de juliol de 2025, estableix doctrina en resoldre que la indemnització per acomiadament improcedent fixada legalment no pot incrementar-se amb una compensació addicional en atenció a les circumstàncies concretes de cada cas. Aquesta resolució s’allunya de la recomanació favorable a aquesta possibilitat emesa pel Comitè Europeu de Drets Socials, arran dels recursos presentats davant d’aquest òrgan europeu pels principals sindicats espanyols, en aplicació del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball i de la Carta Social Europea.
La sentència del Tribunal Suprem estableix que les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials no són necessàriament executives, encara que integrin el nostre ordenament jurídic, ja que determinades normes o disposicions només imposen obligacions als estats signants perquè adoptin les mesures necessàries per a la seva execució i adaptació a l’ordenament intern. En aquest sentit, el Tribunal recorda que el legislador espanyol ha fixat la indemnització d’acord amb el que preveu la Carta Social Europea, quantificant-la en funció del salari i dels anys de servei del treballador.
La resolució compta amb vots particulars de diversos magistrats, que sostenen que, formant la Carta Social Europea part del nostre ordenament jurídic, seria admissible la pretensió d’una compensació addicional en aquells supòsits en què la indemnització legal no cobreixi el dany real causat al treballador per l’actuació il·lícita de l’empresa.
