Es coneguda la reiteració de conflictes entre l’Administració tributària i els contribuents entorn de l’aplicació i interpretació de les normes fiscals.

Criteris rellevants fixats recentment pel Tribunal Suprem

En els últims mesos, el Tribunal Suprem ha dictat diverses resolucions que fixen criteris rellevants en matèries com:

• La improcedència del denominat “tercer tir” en les actuacions administratives, consistent en què hisenda tingui la possibilitat de realitzar una nova liquidació després de dos actes previs anul·lats.
• L’aplicació a contribuents per obligació real (no residents) del límit conjunt de tributació en l’IRPF i l’Impost sobre el Patrimoni.
• Les limitacions en la derivació de responsabilitat tributària.
• La transmissió o successió d’empresa familiar, en particular el compliment dels requisits de l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF per a apreciar l’existència d’activitat econòmica, amb especial atenció a la càrrega de treball, la naturalesa del contracte laboral i, en supòsits de grups empresarials, la possibilitat que la persona ocupada presti serveis per a diferents entitats del grup.
• La suspensió del deute tributari, reforçant el seu caràcter quasi automàtic en via judicial quan existeix garantia suficient.
• La protecció de drets fonamentals com el dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa i la presumpció d’innocència (art. 24.2 CE).

Tendència cap a interpretacions finalistes i els seus efectes
Les resolucions esmentades evidencien una tendència cap a interpretacions restrictives que, a vegades, transcendeixen el tenor literal de la norma per a centrar-se en la seva finalitat o esperit. Aquesta evolució interpretativa està generant un notable grau d’incertesa, amb impacte directe en els principis de seguretat jurídica i confiança legítima que han de presidir l’actuació administrativa conforme a la Constitució.

Sentència núm. 186/2026: activitat econòmica real i empresa familiar
Especial esment mereix la Sentència núm. 186/2026, de 19 de febrer, en la qual el Tribunal Suprem subratlla que el determinant és l’existència d’una veritable activitat econòmica, i no una mera gestió passiva del patrimoni. En el cas analitzat, es va constatar una coordinació efectiva de mitjans humans i materials a nivell de grup empresarial, la qual cosa evidenciava una ordenació conjunta amb finalitat productiva.

Resulta igualment significatiu que el Tribunal incorpori en la seva argumentació una referència expressa a la Resolució del Parlament Europeu de 8 de setembre de 2015, en la qual s’insta els poders públics a no obstaculitzar, mitjançant formalismes o càrregues burocràtiques, l’aplicació de beneficis fiscals orientats a facilitar el relleu generacional.

Reobertura del debat sobre els interessos de demora en l’IRPF
D’altra banda, el Tribunal Suprem ha reobert el debat sobre la tributació en l’IRPF dels interessos de demora percebuts pels contribuents després de la devolució d’ingressos indeguts. La qüestió, de llarga trajectòria polèmica, torna a situar-se en el centre del debat jurídic. Després de diverses oscil·lacions doctrinals —des de la seva consideració com a renda general, fins a la seva declaració com a renda exempta—, l’Alt Tribunal ha considerat necessari “esclarir, matisar o fins i tot reconsiderar” la seva doctrina.
Des del 12 de gener de 2023, l’Administració tributària ha vingut exigint la tributació d’aquests interessos, la qual cosa ha generat una evident inseguretat jurídica. En el recurs de cassació admès, s’al·lega la vulneració de principis constitucionals essencials, com la seguretat jurídica, la confiança legítima i la irretroactivitat de disposicions restrictives de drets individuals. La mateixa Sala reconeix l’existència d’un interès cassacional objectiu, tant per l’afectació generalitzada com per la coexistència de pronunciaments contradictoris.

La necessitat de reforçar la seguretat jurídica
En aquest context, es fa imprescindible reforçar la seguretat jurídica en l’aplicació de les normes tributàries. Només a través de criteris interpretatius estables, coherents i previsibles podrà garantir-se la confiança dels contribuents i l’adequat funcionament de les nostres institucions.

El Departament Fiscal de Marroquín Abogados compta amb la solvència tècnica i l’experiència necessàries per a intervenir en procediments d’aquesta naturalesa, garantint una defensa fundada en la doctrina jurisprudencial més recent i en l’estricta tutela dels principis constitucionals que regeixen l’actuació tributària.